​

-Aquesta exposició a Granollers et permet viure la sensació de l’exorcisme en primera persona. Dimonis, és una exposició d’art sonor per transmetre la sensació de possessió.

 

-L’autor és cabosanroque (Laia Torrents i Roger Aixut) i es va inspirar en les llibretes escrites per Jacint Verdaguer (1890-1893)

 

- Exposició oberta del dimarts 05/07/2022 a les 18:15 h al diumenge 10/07/2022 a les 18:55h

 

-És una obra polifònica d’art sonor creant un espai que t’endinsa a l’exposició per viure-la tu mateix. Fà percebre cinc conceptes bàsics: l’acte comunicatiu, el ritual, la no correspondència entre continent i contingut, els paral·lelismes amb la biologia

 

-Dimonis és una exposició que conté elements de so i moviment, fent ús de cadenes a la part superior, uns flotadors usats com a caixa sonora, unes televisions mostrant un rostre d’una persona posseïda entre altres obres per fer aquesta sensació de ser posseït pel diable. 

L’obra dura uns 40 minuts aproximadament i està composta per una sala amb diferents composicions que juntes fan que visquis aquesta experiència tant peculiar.

 

-FLOTADORS

La peça dels flotadors es basava en 5 flotadors de piscina que en ser tocats per una vara metàl·lica sonaven com un bombo de bateria. En ser acompanyats pels altres elements de l'obra, acaba sent una composició musical composta per uns flotadors que ressonen.

 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

-L’exposició donava bastant en què pensar, ja que passaven moltes coses a l’hora i era tot molt directe, amb música que acompanyava la possessió del dimoni que estava representada amb les obres de la sala.

Hi havia un cert camí on seguia tota l’exposició primer amb les televisions, després les cadenes, seguit dels filferros i les cintes mètriques em peses a l’aigua. Tot seguit, els flotadors fent ressonar la sala i els cartells amb frases sobre el món i la possessió.

 

 

 

 

-Dimonis de cabosanroque ha estat inspirat per Jacint Verdeguer l'any 1890

(on començava el modernisme).

Els autors volien fer que es visqués en primera persona tot el que va escriure Jacint Verdeguer sobre l’exorcisme i el diable mesclant aquest concepte més antic amb elements més actuals com els flotadors o les televisions.

 

-Tot el seguit de tonalitats de so que et fan cabussar en la bogeria i el desordre que volen fer sentir els autors fan que et quedi la pell de gallina en acabar de veure l’exposició, d’aquesta manera fent una simulació de l’exorcisme utilitzant sons estridents i llums parpellejant.

 

 

 

-A mi l’exposició em va sorprendre molt, ja que no havia vist mai alguna cosa semblant, al principi no ho vaig entendre tot aquell seguit d’obres i sons, però em va semblar entretingut de veure. Vaig trobar l’exposició bastant recarregada per un espai no molt gros, no s’hi podia passar gaire bé i no vaig entendre del tot el missatge a causa de moltes coses a la vegada, encara que aquesta fos la intenció de l’autor.